participació en el recapte d'aliments, al Banc d'Aliments

Aquest mes de maig el Banc d'Aliments va tornar a fer un "gran recapte d'aliments", aquest cop de primavera. No es novetat dir que estem davant una situació molt complicada, sense tenir definit el camí de sortida, i aquesta  dificultat que es va agreujant fa que, faci necessari realitzar més d'un recapte d'aliments a l'any.
Des de l'Ateneu Golmesenc, tenim com a objectiu participar en activitats d'iniciativa social, tant organitzant l'activitat nosaltres o adherir-nos en la organització d'alguna altra organització, i en aquest cas, estàvem com a voluntaris per a recollir els aliments.
Com tot el que fas com a primera vegada és una experiència diferent, en aquest cas també es pot considerar enriquidora i gratificant.
Jo (la Laura) us explicaré dos anècdotes que de ben segur em quedaran molt presents a la memòria, però segur que la resta de companys de l'Ateneu Golmesenc que van realitzar de voluntaris, el Josep Mª, la Cristina, l'Antonieta, el Miguel amb la seva filla Àurea, l'Ester, el Robert i  la Noemí, ens en poden explicar moltes més!!!
Es va repetir en més d'una ocasió, concretament van ser cinc persones, el fet que m'oferissin a mi directament "propina". Escric propina, perquè van ser els mateixos qui l'oferien els que van utilitzar aquesta paraula. Estàvem al Caprabo, repetint cada vegada que algú entrava si volia col·laborar amb la campanya, i aquestes persones oferien diners, jo deia que no, que era aliments pel banc d'aliments i em recalcaven que l'ajut que m'oferien era per mi. He procurat no fer un anàlisi molt exhaustiu d'aquest fet, però la pregunta estaria en, ho van oferir a la resta de voluntaris o la cadira de rodes n'és el principal motivador??? En fi, i dit amb humor, podia haver començat a fer el primer diner!
El dissabte, i aquest cop al Mercadona, un pare amb el seu fill d'origen immigrant, van fer la seva aportació. El pare anava explicant al nen que donaven allò pels nens i les seves famílies que ho necessitaven davant la pregunta de si era per nosaltres. Després, quan ja havien donat tot el que duien, el pare li explica al nen que nosaltres només estem allí per a arreplegar tot el que després es repartirà. Jo dic gràcies, i el pare respon "gracias por vuestra tarea y que Dios nos acompañe", jo només vaig respondre amb "gracias a vosotros"!

I només queda per dir, gràcies a tots els que vam fer de voluntaris i gràcies per les donacions ...