Ai aquests professors!!!!
divendres, 24 de gener del 2014
dilluns, 20 de gener del 2014
Som el que mengem, o som el que pensem?
Cada dia són més, i segons sembla més
contrastats però més contradictoris els centenars d'estudis que apareixen
informant de la importància de mantenir una alimentació adequada, una dieta
equilibrada i una vida saludable.
Certament la ciència serveix per donar-nos
entre d'altres coses una millora substancial dels hàbits de vida, alhora de
també facilitar-nos informació sobre com evitar o minorar les possibilitats de
patir malalties tan actuals com "càncer, colesterol, sobrepès, etc"
però també hem de fer una bona reflexió sobre aquest gran eslògan tan mediàtic
de "SOM EL QUE MENGEM".
La cultura popular ja fa anys que ens ha
ensenyat que la naturalesa es molt sàvia i que els antics remeis i les dites populars són un pou de saviesa
incansable que sense estar contrastades per estudis científics, ja asseguraven
que una vida saludable es un conjunt de bones practiques.
Ara bé, jo voldria fer un STOP i plantejar la
següent pregunta.
Realment
SÓM el que MENGEM?
Ens passem el dia pensant en si allò que anem
a ingerir ens produirà hipertensió,
si ens augmentarà els nostres nivells de
colesterol, o si ens provocarà càncer.
Si el menjar porta massa sal, si ingerim
massa proteïna animal, o si no hem menjat les peces de fruita que ens
pertocaven.
També volem anar en compte amb els excessos
del tabac i l'alcohol i ens
encoratgem a seguir algunes solucions màgiques que normalment s'anuncien per TV
com el gran descobriment... clar que aquestes solucions, passats uns mesos
desapareixen amb la mateixa magià amb que van aparèixer.
Tot correcte fins ara!!... hem de conscients
que tot allò que el nostre cos ingereix determinarà en gran mesura si el nostre
fetge es veu afectat, si els nostres ronyons hauran de destil·lar massa o si el
nostre estomac podrà aguantar els excessos de menjar durant les festes
nadalenques etc.
Però i allò
que ingerim i no és menjar?
Allò
que no surt a la dieta mediterrània?
Els hàbits que els metges no ens recepten a la seva consulta?
Coses com l’odi, l’enveja, el mal humor, les notícies de desgracies, els disgustos,
els nervis, l’estress, les depressions, ...tot això també ho ingerim cada
dia, i sense ser-ne conscients, perquè no cal asseure’ns en una cadira i
posar-nos un plat davant de taula per que ens entri dins del cos.
Exemples? Infinits!!
-
El 3/24 anuncia havent sopat
que a partir del mes vinent la factura
de la llum pujarà un 23%.
-
La CRISIS ha afectat a 350 milions de persones a tota europa
-
El diari Segre ens informa
que l’atur ha pujat un 3% i actualment ja hi ha 6 milions de persones.
-
32 famílies perdran la casa
aquesta setmana per no poder pagar la
hipoteca.
-
El nou fitxatge del futbol
Club X ha costat 95 milions d’euros, més 12 milions d’euros que cobrarà lliures
d’impostos cada any de contracte.
-
84 persones moren assassinades en un teatre de
Xexenia (Rússia) a mans d’un grup terrorista.
-
Un tren amb 128 passatgers
ha descarrilat a Galicia. Hi ha fins al moment un total de 34 morts i 67 ferits greus.
-
Discutim amb la nostra veïna
perquè cada dia es deixa la bossa d’escombreries al replà de l’escala i la
fortor que emana és insuportable.
-
En una rotonda de circulació
el camioner no realitza correctament el “Cediu el pas” i amb totes les ganes i ràbia possible li cridem, l’insultem i
fem sonar el clàxon per dir-li “el que es mereix”
-
El polític “XY” ha cobrat
sobresous durant anys i ha estafat a
hisenda 38 milions d’euros.
Tot això també
ho posem dins nostre. Concretament al
nostre cervell. Si, si, al nostre cervell, a totes hores i sense tenir una
dieta mediterrània mental definida.
En aquest cas no hi ha tants estudis que
recomanin tancar la TV o que ens recordin que s’han evitar les crítiques, les
discussions, les envejes o els comentaris despectius.
No hi
ha dietes equilibrades recomanades per naturistes que ens diguin que apart
de caminar 1 hora al dia i fer 5 menjades, 3 d’elles de fruita i verdura, també
hem de procurar mantenir una ment neta,
un cervell sanejat i uns pensaments positius.
Perquè mantenir una ment neta i uns
pensaments positius també és un bon
hàbit de vida i de salut. Perquè el nostre cos se’n recent de haver de
viure sempre escoltant desgracies, morts, assassinats, violacions, odi, crítiques,
infidelitats de famosos, i desahucis de persones amb pocs recursos que perden
la casa perquè han de donar de menjar als seus fills.
Potser va sent hora que ampliem el nostre
cercle de bones pràctiques per intentar viure molts anys amb una bona
alimentació i una salut adequada i també posem filtre a tot allò que els
nostres ulls i les nostres orelles capten i posteriorment el nostre cervell
converteix en pensaments que es resumeixen entre d’altres amb paraules tant cancerígenes com CRISIS.
dijous, 16 de gener del 2014
Estar federat
Es reflexionava sobre la importància de sentir-se "arropat". Aquest va ser el motiu principal pel qual vam decidir federar-nos. En el moment que s'inicia una associació se't generen pors i dubtes que no saps ben bé on anar a recollir la resposta. Troba aquest lloc, amb molts anys d'experiència és molt important. A més a més, des de la federació, ens han escoltat i encoratjat davant aquest nou projecte.
Un altre element que coincidien els entrevistat, és la importància de continuar construint l'associacionisme en el nostre país. No només es tracta de realitzar unes determinades activitats, sinó que es posen en comú idees i persones que es poden trobar allunyades en les seves ideologies, però que dins una determinada associació fan front comú per aconseguir uns objectius determinats.
Les entitats que duen una llarga trajectòria, ressaltaven que han viscut diversos moments complicats, i que en el moment actual, és necessari unir esforços per a continuar endavant amb l'associació, més enllà de la problemàtica econòmica es tracta d'extreure el talent individual de cadascú, ja que, sumant cada iniciativa s'aconsegueix tirar endavant l'entitat i alhora, tirar endavant el país.
dijous, 9 de gener del 2014
Tres-cents anys de la fi de la guerra de successió
En
aquest dos mil catorze es compliran tres-cents anys de la fi de la
guerra de successió, tres segles de la mort de Catalunya com a unitat
administrativa independent i totalment autogestionada, tres centúries de
subjugació i prohibició, en la seva major part, de les nostres
tradicions, la nostra cultura i la nostra llengua per a usos públics,
trenta dècades d'escoles, universitats, registres de la propietat mercantils, ajuntaments i òrgans de l'administració diversos
on el català no podia ni treure el nas, seixanta lustres on tot sovint
ha estat perseguit i, fins i tot empresonat, tot aquell que fes créixer
l'orgull del nostre sentiment com a país, la pregunta és: cóm és doncs
que aquest roman intacte? Com és possible que després de tres segles
d'opressió la nostra cultura i la nostra identitat segueixin vives? La
resposta és clara, a part de de que som un poble caparrut això es deu a
que no hi ha cap llei, ni cap decret, ni cap santíssima constitució que
sigui capaç de donar forma a una societat, i això és el que no s'acaben
de ficar al cap els que ens governen, legítimament o no, des de fa ja
tres-cents anys. No és el poble el que serveix la norma sinó a l'invers, no es fan lleis per canviar la voluntat del poble sinó que és
la voluntat del poble la que canvia les lleis.
El govern espanyol esgrimeix la seva Constitució com a argument en contra de les nostres reivindicacions nacionals, pretén situar la nostra lluita dins el marc d'aquesta norma perquè sap que la Constitució és un "ring" on la democràcia no pot guanyar. El sistema polític que va sorgir de la transició ha estat durant molt de temps un bon escenari pseudodemocràtic on hem pogut desenvolupar alguns dels nostres drets inalienables però se'ns ha quedat petit i, dit de passada, corcat. És un sistema amb les normes del qual hem de jugar però que gaudeix d'un auto-blindatge que fa gairebé impossible canviar-lo sense saltar-se-les.
La democràcia no és viure subjecte a un marc legal aprovat, si per una majoria, però ja fa gairebé quaranta anys i adaptat a les necessitats de l'època, la democràcia és quelcom més senzill: "el poble ho vol, el poble ho té". En aquest moment el poble de Catalunya clama per poder decidir lliure i democràticament el seu futur, i aquest desig, com he dit abans, no hi ha llei que l'apagui. El nostre país és viu perquè li mantenim nosaltres, perquè tenim una cultura rica i una gent dinàmica que estima la seva herència històrica i la manté encesa, perquè som un poble que no deixa que ningú decideixi enlloc seu. Nosaltres sabem el que ells no han estat capaços d'aprendre en tres segles i això és que si hem aguantat tot aquest temps, si la nostra llengua i la nostra cultura han resistit el decrets de "Nova Planta i la repressió franquista, si la nostra estoica voluntat de no deixar de ser qui som s'ha mantingut indemne després de tants anys i tants embats és que no hi ha cap prohibició que ens pugui doblegar, i aconseguim o no les nostres aspiracions mai deixarem de ser catalans.
Espanya s'equivoca colgant de noves prohibicions els nostres anhels, erra el tret intentant impedir que es celebri el referèndum per decidir el futur del nostre país, no poden aturar-lo encara que no entri en el marc legal actual, no és pot enviar la llei a segrestar la democràcia, hi ha focs que no s'apaguen amb paper mullat. En unes recents declaracions el ministre de "justícia" deia que la democràcia espanyola té totes les eines per impedir la consulta, vet aquí quina bonica paradoxa, oi? La democràcia espanyola té totes les eines per impedir l'exercici democràtic, ja està tot dit doncs.
Com a país hem de fer la nostra via, com a poble hem de fer sentir el nostre clam i si en nom de la legalitat volen emmudir-nos és que aquesta no és la nostra llei.
SI o SI.
El govern espanyol esgrimeix la seva Constitució com a argument en contra de les nostres reivindicacions nacionals, pretén situar la nostra lluita dins el marc d'aquesta norma perquè sap que la Constitució és un "ring" on la democràcia no pot guanyar. El sistema polític que va sorgir de la transició ha estat durant molt de temps un bon escenari pseudodemocràtic on hem pogut desenvolupar alguns dels nostres drets inalienables però se'ns ha quedat petit i, dit de passada, corcat. És un sistema amb les normes del qual hem de jugar però que gaudeix d'un auto-blindatge que fa gairebé impossible canviar-lo sense saltar-se-les.
La democràcia no és viure subjecte a un marc legal aprovat, si per una majoria, però ja fa gairebé quaranta anys i adaptat a les necessitats de l'època, la democràcia és quelcom més senzill: "el poble ho vol, el poble ho té". En aquest moment el poble de Catalunya clama per poder decidir lliure i democràticament el seu futur, i aquest desig, com he dit abans, no hi ha llei que l'apagui. El nostre país és viu perquè li mantenim nosaltres, perquè tenim una cultura rica i una gent dinàmica que estima la seva herència històrica i la manté encesa, perquè som un poble que no deixa que ningú decideixi enlloc seu. Nosaltres sabem el que ells no han estat capaços d'aprendre en tres segles i això és que si hem aguantat tot aquest temps, si la nostra llengua i la nostra cultura han resistit el decrets de "Nova Planta i la repressió franquista, si la nostra estoica voluntat de no deixar de ser qui som s'ha mantingut indemne després de tants anys i tants embats és que no hi ha cap prohibició que ens pugui doblegar, i aconseguim o no les nostres aspiracions mai deixarem de ser catalans.
Espanya s'equivoca colgant de noves prohibicions els nostres anhels, erra el tret intentant impedir que es celebri el referèndum per decidir el futur del nostre país, no poden aturar-lo encara que no entri en el marc legal actual, no és pot enviar la llei a segrestar la democràcia, hi ha focs que no s'apaguen amb paper mullat. En unes recents declaracions el ministre de "justícia" deia que la democràcia espanyola té totes les eines per impedir la consulta, vet aquí quina bonica paradoxa, oi? La democràcia espanyola té totes les eines per impedir l'exercici democràtic, ja està tot dit doncs.
Com a país hem de fer la nostra via, com a poble hem de fer sentir el nostre clam i si en nom de la legalitat volen emmudir-nos és que aquesta no és la nostra llei.
SI o SI.
Ahir, avui, demà,
Ahir fou el final del nostre passat. Avui és el primer dia del nostre futur com a catalans.
Després de l'eufòria inicial, la sorpresa, les valoracions, els impulsos de cridar ben fort, i la rabia continguda durant tant de temps d'espera, per fi podem dir que ja hem desencallat aquesta idea que havíem aparcat a les portes del parlament de Catalunya el passat dia 11 de setembre per a que els "nostres polítics" li fessin una signatura de "consti i certifico".
Molt bé doncs. Ara ja tenim data!!!.
Enhorabona a totes les persones que ho hem fet possible amb els nostres actes, les nostres reinvindicacions, les nostres actituds sensates, etc, etc....
I ara que?
Ara que, preguntem...
Doncs ara toca construir país. Si ja tenim la configuració virtual que som un país, amb la seva llengua, la seva cultura i la seva gent... la seva sardana, la seva senyera i la seva diada... però que ens falta a tot això?
Que, que ens falta?
Ens falta tot!!!
Com voldrem l'educació dels nostres fills? la voldrem pública, privada, semi-privada. I si escollim alguna d'aquestes opcions, quin model d'educació voldrem?. Seguirem ensenyant als nostres fills amb uns models obsolets d'educació que només serveixen per crear autòmats que aprenen conceptes sense entendre'ls??
O inventarem o adaptarem un sistema on es combati el fracàs escolar i donem de menjar apart als més intel·lectuals per a que treballin en un futur per la millora dels menys afavorits?
I les lleis del nostre país? com les volem?
Volem que el nostre CODI PENAL CATALÀ castigui amb severitat la corrupció política? o seguirem amb models caciquistes com fins ara que sempre el més poderós evita la presó amb soltura i facilitat?
I les nostres religions? serem un estat independent, laic o seguirem en l'antracisme d'una religió que ha castigat en nom d'algun Déu als que no combregaven amb les idees que manaven?
I les nostres fronteres? com les defensarem? posarem Mossos d'Esquadra a la Jonquera i a la farga de Moles per evitar que Andorra ens faci la competència amb el tabac i el sucre, o subscriure'm algun pacte de comerç i bones intencions?
I el nostre DNI? li direm DNI o li direm TIP (targeta d'identificació personal) o no tindrem document d'identitat i ho farem com els britànics?
I les nostres carreteres, hospitals, jutjats, centres d'acollida, escoles, etc, etc... quin organisme les regularà? seguirem amb una sanitat pública que es desgasta greument amb immigrants que no aporten a l'IRPF i que provoquen fuga de capitals catalans cap als seus països d'origen, apart d'un col·lapse constant de les nostres instàl·lacions sustentades amb els nostres tributs i impostos?
Seguirem amb una justícia ineficaç que es guia encara amb folis i folis redactats quasi bé amb una màquina d'escriure OLIVETTI i que recrimina als delinqüents les seves faltes i delictes però que els hi permet una llarga llista d'antecedents policials abans d'ingressar-los a la presó per poder "REINSERTAR-LOS?
tot això i molt més cal tenir-ho present i començar a realitzar projectes de país... Un país que es diu Catalunya... Un nou pais que ens toca a nosaltres construir ARA!!!
Jordi P.
Després de l'eufòria inicial, la sorpresa, les valoracions, els impulsos de cridar ben fort, i la rabia continguda durant tant de temps d'espera, per fi podem dir que ja hem desencallat aquesta idea que havíem aparcat a les portes del parlament de Catalunya el passat dia 11 de setembre per a que els "nostres polítics" li fessin una signatura de "consti i certifico".
Molt bé doncs. Ara ja tenim data!!!.
Enhorabona a totes les persones que ho hem fet possible amb els nostres actes, les nostres reinvindicacions, les nostres actituds sensates, etc, etc....
I ara que?
Ara que, preguntem...
Doncs ara toca construir país. Si ja tenim la configuració virtual que som un país, amb la seva llengua, la seva cultura i la seva gent... la seva sardana, la seva senyera i la seva diada... però que ens falta a tot això?
Que, que ens falta?
Ens falta tot!!!
Com voldrem l'educació dels nostres fills? la voldrem pública, privada, semi-privada. I si escollim alguna d'aquestes opcions, quin model d'educació voldrem?. Seguirem ensenyant als nostres fills amb uns models obsolets d'educació que només serveixen per crear autòmats que aprenen conceptes sense entendre'ls??
O inventarem o adaptarem un sistema on es combati el fracàs escolar i donem de menjar apart als més intel·lectuals per a que treballin en un futur per la millora dels menys afavorits?
I les lleis del nostre país? com les volem?
Volem que el nostre CODI PENAL CATALÀ castigui amb severitat la corrupció política? o seguirem amb models caciquistes com fins ara que sempre el més poderós evita la presó amb soltura i facilitat?
I les nostres religions? serem un estat independent, laic o seguirem en l'antracisme d'una religió que ha castigat en nom d'algun Déu als que no combregaven amb les idees que manaven?
I les nostres fronteres? com les defensarem? posarem Mossos d'Esquadra a la Jonquera i a la farga de Moles per evitar que Andorra ens faci la competència amb el tabac i el sucre, o subscriure'm algun pacte de comerç i bones intencions?
I el nostre DNI? li direm DNI o li direm TIP (targeta d'identificació personal) o no tindrem document d'identitat i ho farem com els britànics?
I les nostres carreteres, hospitals, jutjats, centres d'acollida, escoles, etc, etc... quin organisme les regularà? seguirem amb una sanitat pública que es desgasta greument amb immigrants que no aporten a l'IRPF i que provoquen fuga de capitals catalans cap als seus països d'origen, apart d'un col·lapse constant de les nostres instàl·lacions sustentades amb els nostres tributs i impostos?
Seguirem amb una justícia ineficaç que es guia encara amb folis i folis redactats quasi bé amb una màquina d'escriure OLIVETTI i que recrimina als delinqüents les seves faltes i delictes però que els hi permet una llarga llista d'antecedents policials abans d'ingressar-los a la presó per poder "REINSERTAR-LOS?
tot això i molt més cal tenir-ho present i començar a realitzar projectes de país... Un país que es diu Catalunya... Un nou pais que ens toca a nosaltres construir ARA!!!
Jordi P.
dimecres, 8 de gener del 2014
"Viure les emocions"
Amb la tardor vam iniciar el cicle de xerrades "Viure les emocions". A través de tres xerrades ens volíem endinsar en el món de les emocions, i com afrontar tot allò que ens succeïx dia a dia, i que moltes vegades, afrontem d'alguna manera, sense tenir en compte les repercussions que pot portar.El vilatà Jordi Palau, va realitzar dues d'aquestes xerrades. A partir de les tècniques emocionals vam reflexionar sobre com ens afecta o repercuteix els comentaris o gestos que les altres persones realitzen o aquelles que nosaltres realitzem sobre els altres. En aquestes dues sessions, vam poder donar-nos comte de l'efecte que pot tenir una rialla juntament amb el bon dia, quan sortim al carrer.
La tercera xerrada va anar a càrrec del Francesc Granja, coaching conversacional i autor del llibre "Vivir el sexo". Amb ell vam endinsar-nos en la paraula, la conversa i la gestualitat com a eines de comunicació principals, i com utilitzar-les correctament per a agilitzar la nostra comunicació.
Des d'aquest post, volem agrair la col·laboració del Francesc i molt especialment, la del Jordi Palau oferint-nos els seus coneixements, experiència i disponibilitat de temps per a organitzar aquest cicle de tècniques emocionals.
Des de l'Ateneu Golmesenc, et donem les gràcies i desitgem altres futures col·laboracions.
dimarts, 7 de gener del 2014
On anem, com hi anem i amb qui?
Ens trobem immersos en una societat que viu els despropòsits socials que arrosseguem com a lacra d’un passat massa promiscu i d’un llegat polític que ens ha allunyat de Ítaca.
Podem mirar enrere, i encara més enrere... la retallada i sangria de l’estatut al 2006... els tripartits mal embastats per enderrocar un govern de 23 anys... i fins i tot ens podem allunyar en el temps per trobar unes olimpíades del 92 on els Manolos cantaven “All my love you”, vestits amb camises de flors y patilles cordoveses, presentant al món mundial que a Catalunya” TOROS, FLAMENC, SEVILLANAS i PAELLA”... vaja, em fa mal el cap de fer treballar la memòria!!!
Diuen els experts que els cotxes tenen el vidre del davant molt gran i el retrovisor més petit perquè el que tenim davant sempre és molt més important que el que hem deixat enrere...
Doncs dit això... On anem?
Ja sabem que el que tenim per davant és el més important. Fins aquí perfecte!! Doncs ara toca accionar el volant del vehicle per escollir el camí correcte i no caure per algun barranc pirinenc.
Anem direcció a l’independència i la creació d’un nou país o ens dirigim a un carreró sense sortida on quedarem atrapats pels segles dels segles debatent si estàvem o no estàvem preparats per decidir el nostre futur...?
Anem direcció a l’autodeterminació d’un poble que ha madurat o desembarquem en algun port de 2a categoria per visitar les ruïnes d’un transatlàntic que tenia el full de ruta cap a ÍTACA però al igual que el COSTA CONCORDIA per la irreverència del seu capità SCHETTINO es va enfonsar davant la illa de Sicília?
Sembla ser que tothom té opinió al respecte, però ningú sap com exposar-la per no semblar massa concret davant dels seus detractors.
Sentim parlar de primera via, segona via, tercera via... i això només acaba de començar.
Qui sembla que vol la primera via posa la marxa reductora amb l’esperança utòpica que el colonialisme tingui un moment de lucidesa i deixi escapar la seva última colònia després de les que s’independitzaren ja fa més d’un segle per allà a ultramar.
Qui sembla que vol la segona via, manifesta la seva catalanitat manifesta i extraordinària i convenç als seus adeptes que tots units fent força es pot aconseguir una estabilitat que en els últims 300 anys només ha fet que canviar de nom, de formes, d’aspectes i de colors polítics sense que mai s’hagin posat sobre la taula totes les cartes d’aquesta partida de poker encoberta.
Qui sembla que vol la tercera via esdevé qui en virtut del dret a decidir d’un poble que es troba mobilitzat socialment, vol posposar que les veus d’aquest poble tinguin pes en la decisió final i deixar en mans de la oligarquia un nou manament religiós que asseguri la permanència dels latifundis creats a cop de tripartit.
Dit això, sabem on anem? Sabem com hi anem?... i sabem qui ens hi pot dur?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
