Iniciar un Ateneu sempre és un fi complicat. Saber tot allò que es pretén, allò que és necessita i pel motiu al qual es dirigeix no és fàcil, però quan tots aquests aspectes estan coberts ens situem amb un segon nivell, dur a terme totes les tasques fins a aquest moment descrites teòricament, i per tant, en aquest moment són els “noms concrets” de cada un de nosaltres qui comença a definir la personalitat de la futura entitat. L’Ateneu Golmesenc, es troba situat en l’àmbit rural, en un teixit socio-cultural ric tant a nivell municipal com comarcal però, tot i això, es creia necessari ampliar aquesta oferta cultural amb una entitat transversal tant a nivell dels serveis a oferir com en el moment de crear la junta directiva i els col·laboradors principals, és a dir, treballar conjuntament persones d’edats diferents, homes i dones, visions, pensaments i ritmes de treball també diferent.
La meitat dels que formem habitualment el sí de l’Ateneu som dones joves, compaginant, com sol passar amb qualsevol membre d’una associació, la feina, la família, l’oci i les tasques associatives. Això no és un aspecte nou i probablement sou molts que us trobeu en aquesta situació, però l’Ateneu Golmesenc té la característica particular que un dels membres de la junta directiva pateix una diversitat funcional. Per si sol, aquesta característica no hauria de suposar cap sorpresa, però fins fa poc temps era difícil poder visualitzar persones amb alguna discapacitat concreta dirigint una entitat que no es trobés identificada dins el seu col•lectiu de la discapacitat.
Poc a poc, això es va modificant, però la societat es continua sorprenent. Aquest fet també repercuteix a la resta de membres de l’Ateneu. Tots treballem conjuntament, i per tant, en el moment que es planteja una activitat a realitzar o el simple fet d’on situar la seu de l’Ateneu s’ha de tenir en compte per exemple, reduir les barreres arquitectòniques. Tot i així, això ens enriqueix, sense ser un objectiu definit d’un Ateneu el nostre missatge des del primer moment, és de sensibilització i de normalitzar situacions que fins fa pocs anys només realitzaven aquelles associacions que treballaven específicament aquest tema. Amb tot aquest conjunt de situacions peculiars, l’Ateneu Golmesenc s’està definint una personalitat particular amb diverses etiquetes sota les quals actua: dona, cultura, home, diversitat, infant, país, ... i a partir d’elles, cada dia redefineix el seu itinerari.